N001 és la reforma d’un habitatge entre mitgeres situat a Binissalem, Mallorca.
La intervenció parteix de la conservació màxima del cos original, construït amb murs de marès. Amb el temps aquests murs han adquirit una geometria irregular, allunyada de qualsevol ortogonalitat estricta: lluny de corregir-los, el projecte els assumeix com a punt de partida.
S’incorpora una coberta a dos aiguavessos que reordena el conjunt i, a la planta baixa, un tercer aiguavés resolt com una galeria lleugera de fusta i vidre cap al pati, que actua de captador solar i porta la llum de sud fins al cor de la casa.
Allà on l’existent és pes i memòria, la nova intervenció aporta llum, precisió i reversibilitat.



N002 és la reforma d’un habitatge entre mitgeres al casc antic d’Alaró. L’edifici s’organitza en tres crugies longitudinals, una disposició característica però amb una limitació clara: la crugia interior no rep llum natural.
La intervenció parteix d’una condició patrimonial definida. Es troben protegits la façana, l’arc de pedra que separa les dues primeres crugies a la planta baixa i l’escala situada al centre de l’habitatge.
Mitjançant la demolició parcial del forjat de la planta pis s’obre un buit a la crugia central que, amb un gran lluernari en coberta, genera un pou de llum vertical. Aquest espai, situat sobre l’escala, actua com un pati peraltat que permet que la llum natural penetri fins al cor de l’habitatge.
Influunt rehabilita Es Sindicat a partir dels dos fluxos que el tornen a omplir després de dècades buit: l’aigua on hi havia vi, i els felanitxers en una part del seu poble que no haurien d’haver perdut mai.
La bodega ja estava feta per emmagatzemar un líquid. La proposta manté aquesta lògica i hi substitueix el contingut: les tines passen a acumular aigua que climatitza l’edifici de manera autònoma —18 ºC a l’estiu, 40 ºC a l’hivern.
El segon flux és social: cultura, educació i interacció en la «catedral del vi». Un equipament que cohesiona el poble i fa de nexe a peu entre el nucli, els equipaments de la perifèria i el parc de Sa Mola.

L’aigua de pluja s’emmagatzema a les tines existents i climatitza el conjunt; els ponts tornen a lligar Es Sindicat amb el poble i amb el parc de Sa Mola.









Al centre del Poblenou, l’antiga fàbrica de La Escocesa aspira a ser la pròxima fàbrica de creació de Barcelona. La nau Johnston es converteix en el seu nucli cultural: espai expositiu, tallers de producció i una sala d’actes polivalent que s’enlaira per damunt de les altres naus.
Buscar el cel perquè la Johnston duu des del seu naixement atrapada entre naus, i amunt és l’única direcció que li queda lliure. Trobar la mar perquè l’operació consisteix a remuntar: mentre creix en altura s’adona que no tan sols serà vista, sinó que veurà.
La nova coberta li fa tocar el cel i, alhora, externalitza una imatge nova de La Escocesa cap al barri: de dia capta la llum, de nit l’emet.
nimia és l’estudi d’arquitectura de Francesc Lillo, arquitecte format a l’ETSAB.
nimia és un projecte que cerca l’equilibri a través d’una intervenció arquitectònica mínima devora els excessos que ens rodegen. Una forma d’entendre les preexistències des de la conservació, cercant la convivència entre allò nou i lleuger i allò antic i petri.
Aquest projecte neix a Mallorca, una terra amb un passat industrial i una arquitectura vernacular d’una gran riquesa, que alhora afronta importants reptes socials com l’accés a l’habitatge o el creixement sense límits. Aquests factors influeixen directament en propostes que cerquen equilibrar la situació actual des de l’arquitectura.